Detox de Metalls Pesats: Protecció de la salut, interaccions nutricionals i tractaments Naturals

Detox de Metalls Pesats: Protecció de la salut, Interaccions Nutricionals i Tractaments Naturals

Avui en dia, estem exposats a una gran quantitat de toxines ambientals que degut a una exposició prolongada en el temps acaben per afectar la nostra salut. Entre aquestes, el metalls pesats es poden acumular al nostre cos, desplaçant l’absorció d’altres nutrients essencials.

La quelació de metalls pesats és un procés que ens ajuda a equilibrar aquesta amenaça invisible. Aquest procés consisteix en la creació de complexos estables entre els metalls tòxics i agents quelants, facilitant la seva eliminació del cos.

Importància de la Quelació de Metalls Pesats

1. Desintoxicació: Els metalls pesats com el plom, el mercuri, el cadmi i l’arsènic poden acumular-se en el cos i causar danys als òrgans i sistemes biològics. La quelació ajuda a l’eliminació d’aquests metalls, reduint la toxicitat i prevenint malalties relacionades.
2. Protecció del Sistema Nerviós: Els metalls pesats afecten el sistema nerviós central i perifèric, provocant símptomes neurològics i cognitius. La quelació protegeix contra aquests efectes adversos, especialment en casos d’intoxicació aguda o crònica.

Hi ha evidència científica que vincula l’exposició a l’alumini amb l’Alzheimer. Diversos estudis han trobat concentracions elevades d’alumini en els cervells de persones amb Alzheimer,  l’excés d’alumini contribueix a la formació de plaques amiloides, una característica d’aquesta malaltia neurodegenerativa. La quelació d’alumini, per tant, és una estratègia per a reduir el risc o la progressió de l’Alzheimer.

A més, s’ha observat una relació entre l’exposició a metalls pesats com el manganès i el plom amb la malaltia de Parkinson. Aquests metalls poden induir estrès oxidatiu i danys neuronals, afectant particularment les neurones dopaminèrgiques de la substància negra, una zona del cervell críticament implicada en el Parkinson. La quelació de metalls pesats pot ajudar a mitigar els riscos i la progressió de la malaltia de Parkinson en persones exposades a aquests contaminants .

3. Prevenció de Malalties Cròniques: L’acumulació de metalls pesats està associada amb diverses malalties cròniques com la hipertensió, les malalties renals i alguns tipus de càncer. La quelació ajuda a reduir el risc d’aquestes malalties.

Interacció amb Nutrients

Els metalls pesats interferèixen amb la biodisponibilitat i l’absorció de nutrients essencials. A continuació es detallen algunes interaccions importants:

1. Zinc i Cobre: El cadmi i el plom competeixen amb el zinc i el coure per als llocs d’absorció, reduint els nivells d’aquests nutrients essencials en el cos.
2. Calci i Ferro: El plom pot interferir amb l’absorció del calci i el ferro, afavorint dèficits nutricionals que poden afectar la salut òssia i la producció de glòbuls vermells.
3. Seleni: El mercuri pot formar complexos amb el seleni, un nutrient important per la funció enzimàtica i antioxidant, reduint la seva efectivitat.
4. Antioxidants: Els metalls pesats fomenten l’estrès oxidatiu, augmentant la demanda de antioxidants com les vitamines C i E, i altres compostos com el glutatió.

En aquest gràfic de BRET, podem veure els elements antagonistes i com el metalls pesats bloquejen l’absorció dels nutrients. També proposa que si estem tractant de reduir una càrrega tòxica de mercuri, seria prudent fomentar els elements que sabem que són antagònics, com la vitamina E, el sofre i el seleni, sempre fomentant una eliminació saludable de toxines ja que aquesta afavorirà una bona absorció de nutrients.

Fonts d’Exposició Mediambiental

1. Aliments: Alguns aliments, especialment peixos grans com la tonyina i el peix espasa i altres, contenen nivells elevats de mercuri. Les hortalisses cultivades en sòls contaminats contenen metalls pesats.
2. Aigua: L’aigua contaminada amb metalls pesats és una font comuna d’exposició.
3. Aire: Les emissions industrials, els gasos d’escapament dels vehicles, i l’aire, contenen metalls pesats com el plom i el cadmi, mercuri, arsènic, que els inhalem constantment i s’absorvèixen per la pell.
4. Productes de Consum: Alguns productes de bellesa, pintures, vacunes i bateries contenen múltiples metalls pesats.

Tractament amb Productes Naturals

Hi ha diversos productes naturals que ajuden en la quelació i desintoxicació de metalls pesats:

1. Coriandre: Aquesta planta és coneguda per les seves propietats quelants, especialment contra el mercuri i el plom, ajuda a mobilitzar els metalls pesats des dels teixits i facilitar la seva eliminació.
2. Chlorella: Aquest alga verd-blava és rica en clorofil·la i s’uneix als metalls pesats en el tracte digestiu, ajudant a la seva excreció. També aporta nutrients essencials i antioxidants.
3. Àcid Alfa-Lipoic: Aquest antioxidant pot travessar la barrera hematoencefàlica i protegir les cèl·lules nervioses del dany oxidatiu induït per metalls pesats. També pot regenerar altres antioxidants com la vitamina C i el glutatió.
4. Seleni: Aquest mineral essencial pot formar complexos amb metalls pesats, reduint la seva toxicitat i facilitant la seva eliminació.
5. Zeolita: Un mineral amb una estructura microporosa que pot atrapar i eliminar metalls pesats i altres toxines del cos.
6. Sals de Prana: Aquestes sals es consideren beneficioses per a la desintoxicació del cos, incloent la quelació de metalls pesats. Les sals de Prana poden ajudar a equilibrar els ions en el cos i promoure l’eliminació de toxines a través dels òrgans detoxificadors com el fetge, el ronyó i la pell.
7. Argila Blanca (Caolí): L’argila blanca té propietats absorbents que poden ajudar a eliminar metalls pesats del tracte digestiu. Pot unir-se a les toxines i als metalls pesats, facilitant la seva excreció i reduint la seva absorció al cos.
8. Els bacteris. La microbiota intestinal és un òrgan d’eliminació de tòxics quan està en homeostasi (en equilibri), bacteris com el Lactobacillus Rhamnosus, per exemple, tenen un efecte quelant de mercuri i cadmi, a més de protector i diversos bacteris s’estan utilizant avui en dia per eliminar la radioactivitat del subsol.

Amb eines com el mineralograma de cabell, la Kinesiologia holística o la Bioressonància, podem saber on s’acumulen aquest metalls, com estan funcionant els òrgans de detoxificació i fer un seguiment del seu procés d’eliminació.

Bibliografia

1. Exley, C. (2017). «The toxicity of aluminum in humans.» Morphologie, 101(334), 103-114. doi:10.1016/j.morpho.2017.02.001
2. Walton, J. R. (2014). «Evidence for participation of aluminum in neurofibrillary tangle formation and growth in Alzheimer’s disease.» Journal of Alzheimer’s Disease, 42(3), 917-926. doi:10.3233/JAD-140180
3. Caudle, W. M., Guillot, T. S., Lazo, C. R., & Miller, G. W. (2012). «Industrial toxicants and Parkinson’s disease.» Neurotoxicology, 33(2), 178-188. doi:10.1016/j.neuro.2012.01.003
4. Gorell, J. M., Rybicki, B. A., Johnson, C. C., & Peterson, E. L. (1999). «Occupational metal exposures and the risk of Parkinson’s disease.» Neuroepidemiology, 18(6), 303-308. doi:10.1159/000026276